Текст: Antonia Font. Lamparetes. Carreteres Que No Van Enlloc.

Carreteres que no van enlloc,
travessen arena, paisos sencers,
un hotel atrotinat, pintat de blanc,
terrassa amb piscina i s?aigua un poc verda.

Una parella en banyadors
a ses tumbones miren sa premsa,
i veuen un cotxe passar:
On deu anar? Jo t?ho dic.

De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a mes quilowatts que hi dediquen, mes s?ha d?aclarir,
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mari,
de sobte ciutats desafien s?univers hostil.

Carreteres que no van enlloc,
no surten a guies ni mapes tampoc,
un camio avariat, abandonat
a sa cuneta, fossilitzant.

Una senyora ven llimonada
a prostitutes acalorades,
i veuen un cotxe passar:
On deu anar? Jo t?ho dic.

De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a mes quilowatts que hi dediquen, mes s?ha d?aclarir,
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mari,
de sobte ciutats desafien s?univers hostil.

De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a mes quilowatts que hi dediquen, mes s?ha d?aclarir,
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau mari,
de sobte ciutats desafien s?univers hostil.