Текст: Manel. Els Millors Professors Europeus. Ai, Dolors.

Dormies mig agafada al meu brac.
Ha sonat un claxon de cotxe encallat.
Has obert un ull mandros i callat.
I has tornat al teu somni privat.

Pujava el cafe i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans.
La cara que feies al anar girant, crec que era de felicitat, crec que era de felicitat.

De moment no et riure mes les gracies, per una vegada he entes el que cal.
Passi-ho be, que m?esborro del mapa per perpetrar a l?ombra un gran pla quinquennal

Sento que et despertes i et vinc a buscar.
- Nena, tens cafe, vols que torri pa?
El diari, res mes estimulant.
Mica en mica, ja et vas despertant.

I fumes mirant els cotxes passar, t?entregues a l?aire dens del veinat
Penso en proposar que baixem al far.
Jo que mai he estat home de mar, jo que mai he estat home de mar.

El primer, em comprare una corbata ben llarga, estampada amb colors crus.
I el segon, els millors professors europeus m?ensenyaran a fer el nus.
El tercer, guardo l?antologia de grans decasil?labs que parlen de tu.
I pel quart, l?edicio imitada folrada en vellut.
I el cinque ens creuarem per l?Eixample i demanarem taula en un bar de menus.
Traure pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependra de tu.

I el cinque ens creuarem per l?Eixample i demanarem taula en un bar de menus.
Traure pit, ensenyant la corbata i llavors, bonica, dependra de tu.
I llavors, tot dependra de tu.