Текст: Manel. Els Millors Professors Europeus. Captatio Benevolentiae.

Provem d'encaixar en escenes boniques,
amb porcs de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits bora el foc abracats a una manta.
Es tracta de ser els simpatics del barri,
els que ballen i ballen fins que els musics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales,
en discos amb dones amb feines estables.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar be en el retaule magnific,
dels que van pel mon amb posat monolitic
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents compren flors a sa mara.
Intentem trampejar per ser persones dignes.
El pare modelic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la ma forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I despres tancar els ulls i sentir el mon en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d?un arbre.
Ben enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades se?ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades contra tot pronostic una gran bestiesa
capgira la traca i amb logic tot fent evident que per un moment
ens en sortim.