Текст: Els Pets. Calla I Balla. Tarragona M'esborrona.

Tarragona m'esborrona, Constanti em fa patir!

Anava cap a casa despres d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perque cada dia me'l trobo sempre alla,
diria que es una parella fotent-se el bacalla.
Pero no ho es (no ho es!),
no ho es (no ho es!),
pero ningu no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha alli seient
son ionquis que s'estan xutant.

Tarragona m'esborrona, Constanti em fa patir!

Sortia de la feina i volia fer un cigalo.
Vaig trobar la meva penya, em vaig seure al meu raco.
Gairebe eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil·la, quan de sobte algu va trucar.
Qui deu ser? (no ho se!).
Qui deu ser? (no ho se!).
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

Tarragona m'esborrona, Constanti em fa patir!

Pont del Diable, carrers de la part alta,
Francoli brut i encongit,
al obrir la porta, cortines que es mouen,
quan arribes a les sis.
Camp de Mart, petroquimica, turistes i Maginet;
el moli de l'horta, el bassal,
les forques i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes trepitgen les putes,
xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes, velles pensidetes,
van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el serrallo
on la gent en te un parell, (de que?),
a la fresca xerrant, seguts al davant
de la Placa del Castell.
El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove,
les gitanes venen alls,
l'avellana baixa, homes vells amb faixa,
del defora van tornant.
Tocar ferro al balco, lentament la pudor atravessa la ciutat,
mentre la rutina lentament pentina aquest poble abandonat.