Текст: Els Pets. Respira. Gent Gran.

Asseguda al costat d?un llit estrany
ella es mira
d?una capsa cansada de guardar
fotografies
les mirades d?uns nens que riuen, ben aferrats
a una dona amb la fesomia que de seguir li es familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
les visites
ella posa la radio forta i fa
com qui te amigues.
El fill gran la trucaba, pero ara ella no hi sent;
la petita amb tanta canalla no te temps.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.
Amoinada perque no troba enlloc
les sabatilles
pensa que necessita mes petons
i menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
que l?escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.